“Ha caigut la primera neu. Avança l’hivern i amb ell la poca feina, els dies trists i les nits llargues. La vida en la muntanya s’escola vora el foc; i al corral, les cabres…”Fragment del conte En el Pla de la Llacuna de Josep Mascarel i Gosp. “De la vall al cim”
Per fer l’excursió a l’avenc de l’engorja i la nevera agafarem el cotxe fins una explanada que queda a mà esquerre ja arribant a la bassa i el pouet, això si anant desde Vilallonga, si es ve de l’Orxa o de la Vall de Gallinera, passarem la bassa i el pouet una 50ena de metres i trobarem dita explanada. Una vegada en aquest punt tirarem de front cap a l’Almirall desviant-nos lleugerament cap a l’esquerra tot seguint el desnivell que produeixen les aigües, caminarem cosa de dos o tres minuts i trobarem l’Avenc de l’Engorja que queda al final d’un xicotet barranc que recull les aigües torrencials. Atenció perqué està un poc perillós, ja que ocult per esbarzers i altre tipus de vegetació te una caiguda de 26 metres. La boca té una obertura de 2’5 x 4’5 metres i la part més ampla de la sima arriba als 20m.
De l’engorja es diu que, al 1942 ,un pastor, Batiste Ribes Martí, va haver de baixar, ajudat per un torn de pou, per tal de rescatar 8 ovelles que, asustades per un tro es precipitaren a l’avenc. Una a una ajudat per altres pastors rescataren les ovelles pujant-les amb un cabàs. Alguns mesos després aquest pastor de 13 anys d’edat va descobrir la cova de l’almirall.
Aquest avenc recull grans quantitats d’aigua quan es donen grans pluges, aigua que anirà a parar als aqüífers, que afloraran en forma de fonts o marjals. Aquesta es una de les característiques del nostre terreny, la seua natura càrstica.
*Informació extreta del treball de R.Plà i F.Alemany. Centre excursionista d’Alcoi (Abril 2003).
Si no s’ha de baixar, amb el degut material, tenim temps per anar fins a la nevera. Seguirem caminant , en direcció cap a Vilallonga, entra la falda de l’Almirall i els bancals mig abandonats d’ametllers. Ací apreciarem tan la bellesa de l’ombria de la serra, com diferents moviment de terra ben curiosos, amb els que es tapen runes i s’anivellen terrenys, dues feines al mateix temps. Una vegada guaitem un corral abandonat sabrem que estem a prop de la nevera, en concret, la nevera queda a uns 70 metres per damunt del corral, això si, soterrada per la vegetació. Al voltant del corral podrem observar algunes estructures de pedra seca que aprofitant-se de la geografia del terreny es converteixen en pous o cisternes.
Es pensa que la nevera va ser construïda al voltant dels segles XVII i XVIII quan es va donar el que s’anomenà “la petita edat de gel”, una forta baixada de les temperatures que va permetre d’emmagatzemar gel durant l’hivern per aprofitar-lo els calorosos mesos de primavera i estiu.
Amb la nevera i l’avenc veiem dues mostres més de l’abandó en que es troba el nostre patrimoni històric i cultural, amb l’afegit de perillositat que contenen ambdós indrets per a caçadors, muntanyistes, boletaires o qualsevulla que es passetge per la zona, ja que sense endinsar-se molt en la muntanya et trobes amb alts desnivells de fàcil caiguda. Una lleugera intervenció amb el més pur sentit conservacionista protegiria aquestos espais del pas del temps,i del perill pels caminants.
Però les intervencions enguany s’han donat en altres espais, com per exemple a l’Àrea Radioactiva de la Llacuna on s’han instal·lat varies antenes de telefonia mòbil per fer gaudir els “domingueros” d’intenses hores de radiació. Aixina bé, ho entenem, ja sabem on s’han gastat els diners i també quin és el seu amor pel terme i el de les gents que per ell passen i viuen.
Però les intervencions enguany s’han donat en altres espais, com per exemple a l’Àrea Radioactiva de la Llacuna on s’han instal·lat varies antenes de telefonia mòbil per fer gaudir els “domingueros” d’intenses hores de radiació. Aixina bé, ho entenem, ja sabem on s’han gastat els diners i també quin és el seu amor pel terme i el de les gents que per ell passen i viuen.
Fotoa de l'excursió:
