Antecedents i conseqüencies al 9 de Juliol de 1693. Una revolta popular.

El punt de partida d'aquest esdeveniment el trobariem a les incidències de la repoblació després de l'expulsió dels moriscs al 1609. Això sense oblidar la crisi del Renaixement durant el s. XVII que afectava europa. Els senyors feudals s'havien enfortit després de l'expulsió dels Moriscs i formant-se al seu voltant una nova èlit de cacics que prenien el comandament.

Francesc Garcia: agitador de la revolta.

La Marina alta havia rebut un gran nombre de pobladors malorquins, Francesc Garcia pertanyia a la tercera generació de pobladors. A princips d'Abril de 1693 ell i altres síndics presentaven a Carles II una sèrie de reivindicacions descrivint la situació del moment. La Marina com la Safor estaven subjectes al domini feudal, llevat de ciutats com Dènia i Xabia, també Calp i Benissa que es mantingeren al marge de dites reivindicacions, eren poblades per cristians vells i , en conseqüència rebien la protecció del virrei, la resta de poblacions estaven subjectes a forts tributs i particions: La quarta part de la collita , la sisena part més imposicions sobre les cases, la cinquena part del gra i la quarta sobre la resta de productes.... L' opressió no vena només de l'alta noblesa, a més altres membres de la petita aristocràcia percibien prestacions encara més elevades que la de ducs i comtes.

Els vassalls demanaven al virrei i a l'audiència que justificaren els seus títols, els arguments que esgrimien eren 4: que pels privilegis LXXXIV de Jaume I, VI i XXVI de Pere I; XCVIII de Pere II, els habitants del regene de València eren francs de pagar els drets que ara aportaven als senyors. Segon: que quan Felip III concedí als senyors dels pobles les terres i les cases dels moriscs fou amb la qualitat que no imposaren als nous pobladors una altra càrrega que el terç delme. Tercer: que la susdita concessió fo per trenta anys, els quals ja han finit. Quart: que els senyors feien contribuir als vassalls amb majors peites i tributs que els concedits en les cartes de població.

La via juridica era ràpidament desmuntada pels advocats, Francesc Garcia, sense desanimar-se, va marxar a la cort per presentar al monarca el memorial de greuges al·ludint als privilegis dels reis d'Aragó pels quals serien francs, a les imposicions il·legals i a les dràstiques exaccions de gran i petita noblesa. L'11 d'Abril un reial decret ordenava al duc d'Osuna que el document fora estudiat i s'elevara a consulta. La Consulta del Consell d'Aragó de 17 d'Abril de 1693 tancava la porta a qualsevol maniobra legal i es decretava la captura de qualsevol de la Marina, i en especial de F.Garcia i Josep Marqués, que circulara per la cort. A partir d'aci F.Garcia correria els pobles d'amagat , informant de la situació i arreplegant diners pels camperols presos en alguna de les repressàlies. Sorgirien informes que recapitulaven els fets: proposant desterraments per als religiosos compromesos i preso per a altres estaments que recolzaven la causa camperola, com el doctor Leonart Pintor, i així donar exemple.

Mentre, Garcia, encetava la campanya de propaganda i subversió per La Marina i La Safor, implicant els llauradors, convencent-los per a que deixaren de trillar, induint-los a que no pagaren. Les protestes dels llaurador prompte es feren ressó. Al Ràfol, a Petrés, a Quartell i Benimodo ela vassalls protetaven per les particions. Entre aquestes tensions el 9 de Juliol el Batlle i procurador del ducat, en Miguel Pérez Pastor, disposat a realitzar un escarment, prengué quatre vassalls de Vilallonga que es negaven a pagar i se'ls va endur a la presó de Gandia. Segons una carta del 10 de Juliol enviada pel batlle a Carlos H.Moura abans de que els vassalls arribaren a pressó de la montanya baixaren 400 homes als que hagué d'amenaçar sota càstig i aquestos es feren arrere, però que una hora després a Vilallonga entraren 1500 homes , que més tard en serien 3000 i a aquestos s'ajuntarien 1000 de la Marina. La notícia de la presó va circular amb extrema rapidesa.

Els agermanats anaren a Potries i d'allí a la Font d'en Carròs on escelebrà la junta general de la Germania, anomenaren Josep Navarro, cirugià de Muro, general i a F.Garcia síndic de l'exèrcit, a més es nomenaren 8 capitans. La junta tingué lloc el 10 de Juliol i el matí següent es dirigiren a Miramar i Rafecofer, Bellreguard, Almines, Palmera Alqueria i al Real per arribar a Gandia ja que pretenien alliberar els presos, una vegada conseguit tenien plans per anar a València a demanar justícia i a Madrid per trobar-se amb el rei. Però en assabentar-se que les tropes de Ventura Ferrer marxaven contra ells eixiren de l'assut de Palma per endinsar-se en la Vall d'Albaida i arribaar a Muro el dia 14. El dia 15 per la vesprada a l'altura de Setla de Nunyes s'encetava el combat de l'exercit reial, amb un total de 1397 homes (520 de cavalleria i 877 d'enfanteria) contra les tropes agermanades que ja no superaven els 1500 homes degut als temors . La topada va quedar amb 10 o 11 morts per part dels agermanats, altres tants ferits i 43 presos, mentre que l'exercit reial tingué un ferit lleu i un cavall ferit de mort.

La repressió començava donant-se ordres de captura als princpals caps de la revolta i als seus capitans.

Bibliografia:
Francesc Garcia i la segona Germania a la Marina Alta. Garcia Martinez, Sebastià.1993

El 9 de Juliol una data a celebrar? L'alçament dels Llauradors

Ens referim al 9 de Juliol de l'any 1693 data en que a la Vall de la Safor ocorrien uns fets a remembrar. A Vilallonga 4 llauradors es negarien a fer la partició de fruits corresponents al Duc de Gandia. La cosa no va vindre d'un dia per a l'altre, ja feia temps que es vivia un cert malestar pel fet de partir la collita amb el senyor. El duc de Gandia actuaria amb rapidesa fent presos els insumissos. I, també ràpidament, la veu correria pels pobles organitzant-se un batalló de llauradors vinguts de les valls i els pobles del voltant (...). Les tropes del miquelets agermanats s'organitzarien en huit batallons: Vilallonga, Lorxa, Xaló, Alcanalí, Muro, Gaianes, el Ràfol de Salem, Salem i Beniatjar als que s'unirien llauradors de totes les nostres comarques. Però el 15 de Juliol les tropes enviades pel virrei atacaren Setla de Nunyes derrotant les tropes agermanades. La revolta era vençuda, però s'iniciava un temps de resistència front la repressió dels senyors. Els llauradors esperarien una nova oportunitat per desfer-se'n del règim senyorial que els ofegava.

Desde la Vall de la Safor pensem que aquestos són suficients motius per conmemorar aquest dia i en especial aquestes persones, en nom i cognoms i també anònimes, que van arriscar la seua vida, amb valentia, per la dignitat dels llauradors i el futur dels seus fills.

Vista panoràmica de des d'El Piló: 360º al cim de la Safor

Punxa sobre la imatge per veure-la ampliada i endivina les muntanyes que ens rodejen.

En dir ara la Safor...

" En dir ara la Safor ens referim només al circ i als seus encontorns. Hem deixat la Cuta, eixe mamellut tossal, pelat al solell encara reblit de pins a l'ombria, el qual s'interpossa entre el Serpis i el Benicadell" Mascarell i Gosp, Josep. La vall de la Safor, pag 147.

Nosaltres quan ens referim a la Safor també ho fem pensat amb el circ i en esta quarta eixida, va passar pels emblematics d'aquesta serra, la ruta clàssica, ho ferem parant un poc més d'atenció observant el que sempre haviem vista, amb altres ulls...sense perdre l'alé, el respecte ni la conya.

Així es que vam passar, per la finestra, la nevera, la cova del Manco, el Piló i el balconet.

ESPLAI

Mireu-los, quan decidits,

animosos i esportmans,

cara un diumenge feliç

els excursionistes van.

Porten la motxilla al muscle

plena d'atifells i pa;

la mescla en les fiambreres,

ametles, panses, cacau:

fruita seca, vitamines!

El botiquí, per si acàs,

una manta, la campanya,

puix que caldrà pernoctar

en la casa muntanyera

sense palla i amb forats,

on el vent xiula amb la idea

de poder-los constipar.

Mirem a dalt, ja s'albira

la silueta fantasmal

d'eixa serra trencallosa

que ben poquets han pujat

a gaudir meravelles que s'albiren des del cap.

els pastors de la contrada

conten i no acaben mai

el goig que a la vista porta

sentir-se rei allà dalt

on els núvols fan poètiques

besades d'enamorat

per les galtes i en la testa

de la serra bella i gran...

Apa!, anem, anem a fer-li

també besades d'amant

a la Safor, eixa serra

que només han calcigat

la cabra, el pastor i l'àliga

i els núvols enamorats.

Mascarell i Gosp,J. Baladre

4ª eixida del cicle "Coneixem a fons el nostre patrimoni": EL CIRC DE LA SAFOR

Geologia, patrimoni i llegendes del paratge més emblemàtic de la nostra comarca.

El proper diumenge a les 9h del matí es farà l'eixida desde el "Cau del Llop" al Cr/Estació nº16-baix, per accedir al cim de la Safor. Potser que moltes de vosaltres ja heu pujat estes pasques, però, si veniu, intentarem fer-ne una altra lectura de la pujada. A més de visitar la nevera, la finestra o el piló, veurem la cova del manco i intetarem endevinar on s'amagava Roder, i ja posats, quina era la cova dels 7 ecos?, on es troba el cedre centenari?... a més, per als més aventurers fem la proposta de fer la volta completa al cim, si hi ha gent disposada els ànims són forts.

Una visita al Circ de la Safor per compartir allò que sentim, per compartir aquells raconets que ens deleiten, per aprofundir un poquet més en allò que estimem.

Volem recordar a qualsevol dels seguidors que tenim que estem recopilant informació de la ruta anulada al Racó del Duc: La industria de la llum, per fer-vos-la arribar i que la pogau utilitzar en les vostres eixides. Tal vegada tornem a proposar l'eixida per més avant...

De moment vos esperem el proper diumenge 26 pel matí per pujar a la Safor.

Així pintava el Circ estós dies, amb vegetació abundant de les últimes plujes!

3a eixida del cicle "Coneixem a fons el nostre patrimoni" El Racó del duc, les fabriques de la llum i l'importancia del riu Serpis...

Si xiquetes i xiquets!

Tornem amb una altra excursió i ho fem anant al conegut paratge natural, "El rincón del duque" Ai! si Mascarell i Gosp visquera, li cauria el món damunt!

L'eixida serà el dimenge de matí, tenint en compte l'èxit de les altres excursions canviarem l'horari i eixirem a les 9h del matí i no a les 8h així ens desfarem de tots els excursionestes saludables i matinadors i intentarem recollir els més festeros i borraxins a veure si s'animen a fer un poc de vida sana.

L'altre canvi serà la forma de fer l'eixida, si estava prevista de fer en bici, ho farem a peu, Pujarem en cotxe fins la "flamant i productiva" pedrera i des d'allí ens deixarem caure fins les profunditats de la Fabrica de l'infern.

Ja sabeu si voleu acompanyar-nos estarem el diumenge 29 a les 9h del matí al "Cau del Llop"

Salut i muntanya!

Un passeig pel les faldes de l'Almirall: l'Avenc de l'Engorja, La nevera, la Cisterna d'en Tomàs...i altres estructures de pedra seca a la Llacuna.

“Ha caigut la primera neu. Avança l’hivern i amb ell la poca feina, els dies trists i les nits llargues. La vida en la muntanya s’escola vora el foc; i al corral, les cabres…”
Fragment del conte En el Pla de la Llacuna de Josep Mascarel i Gosp. “De la vall al cim”



Per fer l’excursió a l’avenc de l’engorja i la nevera agafarem el cotxe fins una explanada que queda a mà esquerre ja arribant a la bassa i el pouet, això si anant desde Vilallonga, si es ve de l’Orxa o de la Vall de Gallinera, passarem la bassa i el pouet una 50ena de metres i trobarem dita explanada. Una vegada en aquest punt tirarem de front cap a l’Almirall desviant-nos lleugerament cap a l’esquerra tot seguint el desnivell que produeixen les aigües, caminarem cosa de dos o tres minuts i trobarem l’Avenc de l’Engorja que queda al final d’un xicotet barranc que recull les aigües torrencials. Atenció perqué està un poc perillós, ja que ocult per esbarzers i altre tipus de vegetació te una caiguda de 26 metres. La boca té una obertura de 2’5 x 4’5 metres i la part més ampla de la sima arriba als 20m.
De l’engorja es diu que, al 1942 ,un pastor, Batiste Ribes Martí, va haver de baixar, ajudat per un torn de pou, per tal de rescatar 8 ovelles que, asustades per un tro es precipitaren a l’avenc. Una a una ajudat per altres pastors rescataren les ovelles pujant-les amb un cabàs. Alguns mesos després aquest pastor de 13 anys d’edat va descobrir la cova de l’almirall.
Aquest avenc recull grans quantitats d’aigua quan es donen grans pluges, aigua que anirà a parar als aqüífers, que afloraran en forma de fonts o marjals. Aquesta es una de les característiques del nostre terreny, la seua natura càrstica.

*Informació extreta del treball de R.Plà i F.Alemany. Centre excursionista d’Alcoi (Abril 2003).

Si no s’ha de baixar, amb el degut material, tenim temps per anar fins a la nevera. Seguirem caminant , en direcció cap a Vilallonga, entra la falda de l’Almirall i els bancals mig abandonats d’ametllers. Ací apreciarem tan la bellesa de l’ombria de la serra, com diferents moviment de terra ben curiosos, amb els que es tapen runes i s’anivellen terrenys, dues feines al mateix temps. Una vegada guaitem un corral abandonat sabrem que estem a prop de la nevera, en concret, la nevera queda a uns 70 metres per damunt del corral, això si, soterrada per la vegetació. Al voltant del corral podrem observar algunes estructures de pedra seca que aprofitant-se de la geografia del terreny es converteixen en pous o cisternes.

Es pensa que la nevera va ser construïda al voltant dels segles XVII i XVIII quan es va donar el que s’anomenà “la petita edat de gel”, una forta baixada de les temperatures que va permetre d’emmagatzemar gel durant l’hivern per aprofitar-lo els calorosos mesos de primavera i estiu.

Amb la nevera i l’avenc veiem dues mostres més de l’abandó en que es troba el nostre patrimoni històric i cultural, amb l’afegit de perillositat que contenen ambdós indrets per a caçadors, muntanyistes, boletaires o qualsevulla que es passetge per la zona, ja que sense endinsar-se molt en la muntanya et trobes amb alts desnivells de fàcil caiguda. Una lleugera intervenció amb el més pur sentit conservacionista protegiria aquestos espais del pas del temps,i del perill pels caminants.

Però les intervencions enguany s’han donat en altres espais, com per exemple a l’Àrea Radioactiva de la Llacuna on s’han instal·lat varies antenes de telefonia mòbil per fer gaudir els “domingueros” d’intenses hores de radiació. Aixina bé, ho entenem, ja sabem on s’han gastat els diners i també quin és el seu amor pel terme i el de les gents que per ell passen i viuen.

Fotoa de l'excursió: