dimarts, 10 de febrer del 2009

Excursió a la Vall de Vilallonga


Dins del cicle coneixem a fons el nostre patrimoni es va realitzar la primera de les eixides programades, la eixida va resultar molt agradable, encara que de escassa participació, ens va donar la posibilitat de rastrejar els coneguts carrers del poble tot buscant indicis del nostre passat. A l'Alcúdia la major evidència del passat islàmic la trobem en la seua tortuosa morfologia, carrers estrets, xicotetes cases de llauradoria, l'ús de la pedra, el rajol massís i la cal com elements costructius bàsics... També trobem elelments d'un passat més recent i no tant romàntic, desagradables denominacions tomponímiques que fan al·lusió al tarannà del govern que administra la vila

Mentre que a la plaça podem observar com la creixent economia del s.XVII i XVIII permetia alguns llauradors amb bona renta diferenciar-se de la resta i obrar grans cases a la vora de la font.

A Cais hi vegem ambdues cares: el seu nucli manté xicotetes construccions al voltant del laberint de carrers, mentre que la seua expansió mostra cases més amplies, fins a topar-nos amb les de hui: el que serien els primers adosats i una sèrie de cases aïllades entre si i envoltades per un jardi, augurant els paradigmes de la vida moderna.

En el darrer passeig fins al castell observem com les terres de dificil accés s'han ant abandonat, allò que diriem el secà, per conrear les terres més planes de transformació al regadiu. Al mateix Castell ens trobem amb un curiós cartell que vetlla per la nostra seguretat: PROPIEDAD PRIVADA, PROHIBIDO EL PASO, PELIGRO DERRUMBAMIENTO... Cosa que indica que el propietari es sabedor del seu estat d'abandó. Malgrat tot la bellesa de la seua estampa no deixa de meravellar-nos i infinitats de preguntes ens venen al cap: com seria la vida quotidiana a dalt del castell, de veritat que es lliurarien sagnant batalles en ell, o tan sols servia per avisar la població de posibles perills... Aquestes i altre preguntes permaneixen al subsól de la vila, baix la fertil terra dels nostres camps, entre arxius polsegosos i envejosament guardats, enregistrats a les 'grans e fortes pedres d'aquells castells...'

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada