dilluns, 20 de juliol de 2009

Antecedents i conseqüencies al 9 de Juliol de 1693. Una revolta popular.

El punt de partida d'aquest esdeveniment el trobariem a les incidències de la repoblació després de l'expulsió dels moriscs al 1609. Això sense oblidar la crisi del Renaixement durant el s. XVII que afectava europa. Els senyors feudals s'havien enfortit després de l'expulsió dels Moriscs i formant-se al seu voltant una nova èlit de cacics que prenien el comandament.

Francesc Garcia: agitador de la revolta.

La Marina alta havia rebut un gran nombre de pobladors malorquins, Francesc Garcia pertanyia a la tercera generació de pobladors. A princips d'Abril de 1693 ell i altres síndics presentaven a Carles II una sèrie de reivindicacions descrivint la situació del moment. La Marina com la Safor estaven subjectes al domini feudal, llevat de ciutats com Dènia i Xabia, també Calp i Benissa que es mantingeren al marge de dites reivindicacions, eren poblades per cristians vells i , en conseqüència rebien la protecció del virrei, la resta de poblacions estaven subjectes a forts tributs i particions: La quarta part de la collita , la sisena part més imposicions sobre les cases, la cinquena part del gra i la quarta sobre la resta de productes.... L' opressió no vena només de l'alta noblesa, a més altres membres de la petita aristocràcia percibien prestacions encara més elevades que la de ducs i comtes.

Els vassalls demanaven al virrei i a l'audiència que justificaren els seus títols, els arguments que esgrimien eren 4: que pels privilegis LXXXIV de Jaume I, VI i XXVI de Pere I; XCVIII de Pere II, els habitants del regene de València eren francs de pagar els drets que ara aportaven als senyors. Segon: que quan Felip III concedí als senyors dels pobles les terres i les cases dels moriscs fou amb la qualitat que no imposaren als nous pobladors una altra càrrega que el terç delme. Tercer: que la susdita concessió fo per trenta anys, els quals ja han finit. Quart: que els senyors feien contribuir als vassalls amb majors peites i tributs que els concedits en les cartes de població.

La via juridica era ràpidament desmuntada pels advocats, Francesc Garcia, sense desanimar-se, va marxar a la cort per presentar al monarca el memorial de greuges al·ludint als privilegis dels reis d'Aragó pels quals serien francs, a les imposicions il·legals i a les dràstiques exaccions de gran i petita noblesa. L'11 d'Abril un reial decret ordenava al duc d'Osuna que el document fora estudiat i s'elevara a consulta. La Consulta del Consell d'Aragó de 17 d'Abril de 1693 tancava la porta a qualsevol maniobra legal i es decretava la captura de qualsevol de la Marina, i en especial de F.Garcia i Josep Marqués, que circulara per la cort. A partir d'aci F.Garcia correria els pobles d'amagat , informant de la situació i arreplegant diners pels camperols presos en alguna de les repressàlies. Sorgirien informes que recapitulaven els fets: proposant desterraments per als religiosos compromesos i preso per a altres estaments que recolzaven la causa camperola, com el doctor Leonart Pintor, i així donar exemple.

Mentre, Garcia, encetava la campanya de propaganda i subversió per La Marina i La Safor, implicant els llauradors, convencent-los per a que deixaren de trillar, induint-los a que no pagaren. Les protestes dels llaurador prompte es feren ressó. Al Ràfol, a Petrés, a Quartell i Benimodo ela vassalls protetaven per les particions. Entre aquestes tensions el 9 de Juliol el Batlle i procurador del ducat, en Miguel Pérez Pastor, disposat a realitzar un escarment, prengué quatre vassalls de Vilallonga que es negaven a pagar i se'ls va endur a la presó de Gandia. Segons una carta del 10 de Juliol enviada pel batlle a Carlos H.Moura abans de que els vassalls arribaren a pressó de la montanya baixaren 400 homes als que hagué d'amenaçar sota càstig i aquestos es feren arrere, però que una hora després a Vilallonga entraren 1500 homes , que més tard en serien 3000 i a aquestos s'ajuntarien 1000 de la Marina. La notícia de la presó va circular amb extrema rapidesa.

Els agermanats anaren a Potries i d'allí a la Font d'en Carròs on escelebrà la junta general de la Germania, anomenaren Josep Navarro, cirugià de Muro, general i a F.Garcia síndic de l'exèrcit, a més es nomenaren 8 capitans. La junta tingué lloc el 10 de Juliol i el matí següent es dirigiren a Miramar i Rafecofer, Bellreguard, Almines, Palmera Alqueria i al Real per arribar a Gandia ja que pretenien alliberar els presos, una vegada conseguit tenien plans per anar a València a demanar justícia i a Madrid per trobar-se amb el rei. Però en assabentar-se que les tropes de Ventura Ferrer marxaven contra ells eixiren de l'assut de Palma per endinsar-se en la Vall d'Albaida i arribaar a Muro el dia 14. El dia 15 per la vesprada a l'altura de Setla de Nunyes s'encetava el combat de l'exercit reial, amb un total de 1397 homes (520 de cavalleria i 877 d'enfanteria) contra les tropes agermanades que ja no superaven els 1500 homes degut als temors . La topada va quedar amb 10 o 11 morts per part dels agermanats, altres tants ferits i 43 presos, mentre que l'exercit reial tingué un ferit lleu i un cavall ferit de mort.

La repressió començava donant-se ordres de captura als princpals caps de la revolta i als seus capitans.

Bibliografia:
Francesc Garcia i la segona Germania a la Marina Alta. Garcia Martinez, Sebastià.1993

1 comentari:

  1. Hola bon dia, abans que res volem felicitar-vos per la vostra faena e informar a tota la gent posible de que ja existeix el nou blog amb la actualitat esportiva de la safor-valldigna, som una asociacio nascuda en Gandia que en nomes un any ja treballa amb tota espanya. Totes les noticies, tornejos, fotos y videos, croniques...

    http://afglasafor.blogspot.com/

    MOLTES GRACIES PER TOT.

    ResponElimina