Vista panoràmica de des d'El Piló: 360º al cim de la Safor

Punxa sobre la imatge per veure-la ampliada i endivina les muntanyes que ens rodejen.

En dir ara la Safor...

" En dir ara la Safor ens referim només al circ i als seus encontorns. Hem deixat la Cuta, eixe mamellut tossal, pelat al solell encara reblit de pins a l'ombria, el qual s'interpossa entre el Serpis i el Benicadell" Mascarell i Gosp, Josep. La vall de la Safor, pag 147.

Nosaltres quan ens referim a la Safor també ho fem pensat amb el circ i en esta quarta eixida, va passar pels emblematics d'aquesta serra, la ruta clàssica, ho ferem parant un poc més d'atenció observant el que sempre haviem vista, amb altres ulls...sense perdre l'alé, el respecte ni la conya.

Així es que vam passar, per la finestra, la nevera, la cova del Manco, el Piló i el balconet.

ESPLAI

Mireu-los, quan decidits,

animosos i esportmans,

cara un diumenge feliç

els excursionistes van.

Porten la motxilla al muscle

plena d'atifells i pa;

la mescla en les fiambreres,

ametles, panses, cacau:

fruita seca, vitamines!

El botiquí, per si acàs,

una manta, la campanya,

puix que caldrà pernoctar

en la casa muntanyera

sense palla i amb forats,

on el vent xiula amb la idea

de poder-los constipar.

Mirem a dalt, ja s'albira

la silueta fantasmal

d'eixa serra trencallosa

que ben poquets han pujat

a gaudir meravelles que s'albiren des del cap.

els pastors de la contrada

conten i no acaben mai

el goig que a la vista porta

sentir-se rei allà dalt

on els núvols fan poètiques

besades d'enamorat

per les galtes i en la testa

de la serra bella i gran...

Apa!, anem, anem a fer-li

també besades d'amant

a la Safor, eixa serra

que només han calcigat

la cabra, el pastor i l'àliga

i els núvols enamorats.

Mascarell i Gosp,J. Baladre

4ª eixida del cicle "Coneixem a fons el nostre patrimoni": EL CIRC DE LA SAFOR

Geologia, patrimoni i llegendes del paratge més emblemàtic de la nostra comarca.

El proper diumenge a les 9h del matí es farà l'eixida desde el "Cau del Llop" al Cr/Estació nº16-baix, per accedir al cim de la Safor. Potser que moltes de vosaltres ja heu pujat estes pasques, però, si veniu, intentarem fer-ne una altra lectura de la pujada. A més de visitar la nevera, la finestra o el piló, veurem la cova del manco i intetarem endevinar on s'amagava Roder, i ja posats, quina era la cova dels 7 ecos?, on es troba el cedre centenari?... a més, per als més aventurers fem la proposta de fer la volta completa al cim, si hi ha gent disposada els ànims són forts.

Una visita al Circ de la Safor per compartir allò que sentim, per compartir aquells raconets que ens deleiten, per aprofundir un poquet més en allò que estimem.

Volem recordar a qualsevol dels seguidors que tenim que estem recopilant informació de la ruta anulada al Racó del Duc: La industria de la llum, per fer-vos-la arribar i que la pogau utilitzar en les vostres eixides. Tal vegada tornem a proposar l'eixida per més avant...

De moment vos esperem el proper diumenge 26 pel matí per pujar a la Safor.

Així pintava el Circ estós dies, amb vegetació abundant de les últimes plujes!

3a eixida del cicle "Coneixem a fons el nostre patrimoni" El Racó del duc, les fabriques de la llum i l'importancia del riu Serpis...

Si xiquetes i xiquets!

Tornem amb una altra excursió i ho fem anant al conegut paratge natural, "El rincón del duque" Ai! si Mascarell i Gosp visquera, li cauria el món damunt!

L'eixida serà el dimenge de matí, tenint en compte l'èxit de les altres excursions canviarem l'horari i eixirem a les 9h del matí i no a les 8h així ens desfarem de tots els excursionestes saludables i matinadors i intentarem recollir els més festeros i borraxins a veure si s'animen a fer un poc de vida sana.

L'altre canvi serà la forma de fer l'eixida, si estava prevista de fer en bici, ho farem a peu, Pujarem en cotxe fins la "flamant i productiva" pedrera i des d'allí ens deixarem caure fins les profunditats de la Fabrica de l'infern.

Ja sabeu si voleu acompanyar-nos estarem el diumenge 29 a les 9h del matí al "Cau del Llop"

Salut i muntanya!

Un passeig pel les faldes de l'Almirall: l'Avenc de l'Engorja, La nevera, la Cisterna d'en Tomàs...i altres estructures de pedra seca a la Llacuna.

“Ha caigut la primera neu. Avança l’hivern i amb ell la poca feina, els dies trists i les nits llargues. La vida en la muntanya s’escola vora el foc; i al corral, les cabres…”
Fragment del conte En el Pla de la Llacuna de Josep Mascarel i Gosp. “De la vall al cim”



Per fer l’excursió a l’avenc de l’engorja i la nevera agafarem el cotxe fins una explanada que queda a mà esquerre ja arribant a la bassa i el pouet, això si anant desde Vilallonga, si es ve de l’Orxa o de la Vall de Gallinera, passarem la bassa i el pouet una 50ena de metres i trobarem dita explanada. Una vegada en aquest punt tirarem de front cap a l’Almirall desviant-nos lleugerament cap a l’esquerra tot seguint el desnivell que produeixen les aigües, caminarem cosa de dos o tres minuts i trobarem l’Avenc de l’Engorja que queda al final d’un xicotet barranc que recull les aigües torrencials. Atenció perqué està un poc perillós, ja que ocult per esbarzers i altre tipus de vegetació te una caiguda de 26 metres. La boca té una obertura de 2’5 x 4’5 metres i la part més ampla de la sima arriba als 20m.
De l’engorja es diu que, al 1942 ,un pastor, Batiste Ribes Martí, va haver de baixar, ajudat per un torn de pou, per tal de rescatar 8 ovelles que, asustades per un tro es precipitaren a l’avenc. Una a una ajudat per altres pastors rescataren les ovelles pujant-les amb un cabàs. Alguns mesos després aquest pastor de 13 anys d’edat va descobrir la cova de l’almirall.
Aquest avenc recull grans quantitats d’aigua quan es donen grans pluges, aigua que anirà a parar als aqüífers, que afloraran en forma de fonts o marjals. Aquesta es una de les característiques del nostre terreny, la seua natura càrstica.

*Informació extreta del treball de R.Plà i F.Alemany. Centre excursionista d’Alcoi (Abril 2003).

Si no s’ha de baixar, amb el degut material, tenim temps per anar fins a la nevera. Seguirem caminant , en direcció cap a Vilallonga, entra la falda de l’Almirall i els bancals mig abandonats d’ametllers. Ací apreciarem tan la bellesa de l’ombria de la serra, com diferents moviment de terra ben curiosos, amb els que es tapen runes i s’anivellen terrenys, dues feines al mateix temps. Una vegada guaitem un corral abandonat sabrem que estem a prop de la nevera, en concret, la nevera queda a uns 70 metres per damunt del corral, això si, soterrada per la vegetació. Al voltant del corral podrem observar algunes estructures de pedra seca que aprofitant-se de la geografia del terreny es converteixen en pous o cisternes.

Es pensa que la nevera va ser construïda al voltant dels segles XVII i XVIII quan es va donar el que s’anomenà “la petita edat de gel”, una forta baixada de les temperatures que va permetre d’emmagatzemar gel durant l’hivern per aprofitar-lo els calorosos mesos de primavera i estiu.

Amb la nevera i l’avenc veiem dues mostres més de l’abandó en que es troba el nostre patrimoni històric i cultural, amb l’afegit de perillositat que contenen ambdós indrets per a caçadors, muntanyistes, boletaires o qualsevulla que es passetge per la zona, ja que sense endinsar-se molt en la muntanya et trobes amb alts desnivells de fàcil caiguda. Una lleugera intervenció amb el més pur sentit conservacionista protegiria aquestos espais del pas del temps,i del perill pels caminants.

Però les intervencions enguany s’han donat en altres espais, com per exemple a l’Àrea Radioactiva de la Llacuna on s’han instal·lat varies antenes de telefonia mòbil per fer gaudir els “domingueros” d’intenses hores de radiació. Aixina bé, ho entenem, ja sabem on s’han gastat els diners i també quin és el seu amor pel terme i el de les gents que per ell passen i viuen.

Fotoa de l'excursió:

2ona Eixida del cicle "Coneixem a fons el nostre patrimoni"

El proper diumenge 22 de Febrer realitzarem la segona eixida dins, del terme de Vilalonga, que correllops ha organitzat al programa "Hivern Actiu". Ens veurem a le 8h del matí al Cau del Llop (cr/ estació, nº 16-baix) farem un cafenet i a les 8h30 "qui està s'encontra", muntarem cap a la Llacuna amb cotxes particulars per anar a l'Avenc de l'Engorja, d'ací a la nevera i si ens dona temps buscarem la cova de la llengua de Cèrvol.

Per a qui tinga ganes de més a les 12h del migdia anirem cap a Gandia per participar en l'acte que una nova associació per la memoria i el patrimoni -Arc de Mig Punt- ha organitzat a les portes de l'Ajuntament de Gandia amb una reivindicació concreta; salvar el medi rural que hi queda a Gandia juntament amb les seues alqueries, i que no es torne a donar el cas de l'Alqueria de Romaguera, expropiada en favor del creixement insostenible de poligons carreteres. Informeu-se a www.arcdemigpunt.wordpress.com i adheriu-se al manifest.

Excursió a la Vall de Vilallonga

Dins del cicle coneixem a fons el nostre patrimoni es va realitzar la primera de les eixides programades, la eixida va resultar molt agradable, encara que de escassa participació, ens va donar la posibilitat de rastrejar els coneguts carrers del poble tot buscant indicis del nostre passat. A l'Alcúdia la major evidència del passat islàmic la trobem en la seua tortuosa morfologia, carrers estrets, xicotetes cases de llauradoria, l'ús de la pedra, el rajol massís i la cal com elements costructius bàsics... També trobem elelments d'un passat més recent i no tant romàntic, desagradables denominacions tomponímiques que fan al·lusió al tarannà del govern que administra la vila

Mentre que a la plaça podem observar com la creixent economia del s.XVII i XVIII permetia alguns llauradors amb bona renta diferenciar-se de la resta i obrar grans cases a la vora de la font.

A Cais hi vegem ambdues cares: el seu nucli manté xicotetes construccions al voltant del laberint de carrers, mentre que la seua expansió mostra cases més amplies, fins a topar-nos amb les de hui: el que serien els primers adosats i una sèrie de cases aïllades entre si i envoltades per un jardi, augurant els paradigmes de la vida moderna.

En el darrer passeig fins al castell observem com les terres de dificil accés s'han ant abandonat, allò que diriem el secà, per conrear les terres més planes de transformació al regadiu. Al mateix Castell ens trobem amb un curiós cartell que vetlla per la nostra seguretat: PROPIEDAD PRIVADA, PROHIBIDO EL PASO, PELIGRO DERRUMBAMIENTO... Cosa que indica que el propietari es sabedor del seu estat d'abandó. Malgrat tot la bellesa de la seua estampa no deixa de meravellar-nos i infinitats de preguntes ens venen al cap: com seria la vida quotidiana a dalt del castell, de veritat que es lliurarien sagnant batalles en ell, o tan sols servia per avisar la població de posibles perills... Aquestes i altre preguntes permaneixen al subsól de la vila, baix la fertil terra dels nostres camps, entre arxius polsegosos i envejosament guardats, enregistrats a les 'grans e fortes pedres d'aquells castells...'